dissabte, 12 d’abril del 2008

GENERACIÓ X (I)



CRISI DELS 25 ANYS: Període d’enfonsament mental que es produeix després dels vint anys, provocat normalment per la incapacitat de viure fora del món de l’ensenyament o dels ambients estructurats, acompanyat del descobriment de la pròpia soledat al món. Sovint suposa la iniciació en el ritual del consum de fàrmacs.

MENYSISME: Filosofia segons la qual un es reconcilia amb ell mateix rebaixant les seues expectatives de riquesa material: “He renunciat a tindre èxit, a voler convertir-me en un peix gros. Només vull trobar la felicitat i potser obrir un baret de carretera d’Idaho”.

CULTE DE LA SOLEDAT: Necessitat d’autonomia per damunt de tot, sovint a expenses de relacions duradores. Sol sorgir perquè s’espera molt dels demés.

NOSTÀLGIA A CURTÍSSIM TERMINI: Enyor del passat més recent: “Déu meu, les coses semblaven anar molt millor la setmana passada”.

REBEL·LIÓ POSPOSADA: Tendència juvenil a evitar les activitats i experiències artístiques típiques de la joventud per tal de concentrar-se en una perspectiva laboral seriosa. De vegades, cap els trenta anys, la tristesa per haver balafiat la joventud ve acompanyada de talls de cabell absurds i roba cara i ridícula.

TELEPARÀBOLES: Ensenyaments morals utilitzats en la vida quotidiana que provenen de sèries televisives: “Això és com al capítol on Homer és captat per una secta”.

PROPIETARIS: El subgrup més freqüent de la Generació X; l’únic propens a reproduir-se. Els “propietaris” existeixen quasi exclusivament per parelles i es poden reconéixer pels seus intents frenètics per recrear alguna cosa pareguda a l’abundància de l’època Eisenhower en la seua vida diària, malgrat els preus exagerats de les cases i la necessitat de tindre dos sous. Els “propietaris” tendeixen a estar sovint esgotats degut a la seua voracitat adquisitiva de mobles i llepolies.

MUDANÇA PREVENTIVA:
Estratègia adoptada pels pares consistent a mudar-se a cases més menudes i sense habitació per als convidats en quan els fills s’han independitzat, per tal d’evitar que tornen a casa utilitzant el mètode boomerang.

ENVETJA IMMOBILIÀRIA: Zels intensos generats en els joves quan es troben amb les descoratjadores estadístiques sobre el preu de les cases.

IRONIA REFLEXA CONDICIONADA: Tendència a fer automàticament comentaris irònics en les converses quotidianes.

DEFENSA FRONT A LA BURLA: Estratègia vital consistent al rebuig a manifestar qualsevol tipus d’emoció per tal d’evitar les burles dels demés. La ironia reflexa condicionada és una forma de defensa front a la burla.

FOSQUISME: Pràctica consistent a omplir la vida quotidiana amb referències fosques (pel·lícules oblidades, estreles de televisió mortes, païssos desapareguts...) com a mitjà subliminar de fer palesa la pròpia formació, així com el desig de distanciar-se de la cultura de masses.




Fenòmens, tendències i altres “-ismes” recollits a Generation X, de Douglas Coupland, un llibre publicat fa 17 anys però que encara valdria per retratar tota una generació. Amb algunes d'elles no puc estar més d'acord.

“No te preocupes mamá...si el matrimonio no funciona, siempre nos podemos divorciar...”

1 comentari:

Unknown ha dit...

Xavi,un post boníssim!!!
M'he sentit identificat en tots i cadascuns dels -ismes

Ara sé que no sóc aixina,estic patint la crisi dels 25!

Salut

... des de La Ribera per al món...