Entrevistes Impossibles (*): El blog finalista

Hui entrevistem Fes-t’ho mirar, un dels finalistes dels 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals que organitza El Penjoll, Art de paraula.

Periodista: Bondia i enhorabona. És vosté finalista d’un dels premis més prestigiosos de la blogsfera valenciana. Content, supose.

Fes-t’ho mirar: Confús, diria jo, perquè la meua participació en aquests premis ha sigut més bé involuntària. Fa mesos que no publique i, la veritat, estava pensant ja en retirar-me d’aquest negoci. I ara ve açò i ... no sé. Damunt, he de confessar una cosa ...

P: Vol dir que no li fa il·lusió?

FM: No, home, no és això. Reconeixements com aquest són sempre afalagadors. Veus augmentar les visites, algú que altre et deixa algun comentari... I això, encara que enguany els premis estiguen un poc descafeïnats, sempre t’unfla un poc més l’ego, no? Que al remat i, diguen el que diguen, és l’únic per al que serveix tindre un blog. De totes maneres, ja li ho he dit, voldria fer públic un fet que potser...

P: Això després, home, no maretge. Ara diga’m: què ha volgut dir vosté exactament amb això de que els premis estan “descafeïnats”?

FM: Disculpe’m, però és que és important...

P: Important? Però ací qui és el qui entrevista? No he estudiat cinc anys i he fet set màsters per a que vinga qualsevol i em diga com he de fer la meua feina...

FM: Està bé, està bé, com vullga. Però li assegure que ...

P: Mut! I responga’m: insinua, potser, que el nivell dels blogs participants a aquesta edició és inferior al de la primera i que només així s’entén que vosté haja resultat finalista?

FM: Vorà, jo és que sóc més de llançar la pedra i amagar la mà, així que no contestaré a la seua pregunta. Només li diré que la categoria eixa de “miscel·lània” és una parida.

P: No està d’acord amb la categoria en què ha sigut inclòs?

FM: Home, doncs clar que no. “Miscel·lània”, això què és? Però si fins i tot el Grupo Mixto té més personalitat... Un blog com jo, que ha escrit sobre Déu o els colombaires, es mereixia competir en “Pensament, ètica i política”, o com a mínim en “Humor”, home. Però és que “Miscel·lània”...

P: I ara que parla de colombaires. Potser no en siga conscient, però, en estos moments, en algun indret desconegut de les Comarques Centrals, un jurat format per destacats blogaires està decidint quins seran els guanyadors dels 2ns Premis Blocs. Si haguera de defensar la seua candidatura amb un únic post, quin triaria?

FM: Mmm... Complicat. Potser “JOANET”. És prou roïn, però fa risa. A més, crec que és l’únic on la temàtica té alguna cosa a veure amb les Comarques Centrals. Açò enganxa amb allò que li comentava que volia confessar...

P: Vinga, va, perquè sinó no callarà. Què collons és això tan important que vol sapiguem tots?

FM: Doncs... que no sóc de les Comarques Centrals.

P: Però, què m’està dient?

FM: Doncs això, que m’ho vaig inventar tot ara fa dos anys. No sé... Era jove, anhelava la fama...I els Premis Blocs d’El Penjoll em paregueren un bon trampolí. Damunt, això de ser de les Comarques Centrals semblava tan guai, tan autèntic...

P: No m’ho puc creure...

FM: Que sí, mire: Seche chuches d’un chuchat menchen feche d’un penchat. Si és que no puc ser més dací de Xúquer...

P: Hòstia, si és veritat!!! Però se n’adona vosté de la gravetat de l’assumpte? S’ha parat a pensar, ni que siga un moment, en la manca de respecte que això suposa per a la comunitat blogaire en general i per a la resta de participants dels 2ns Premis Blocs? És vosté un impresentable, un complet farsant! Sense parlar de la desqualificació automàtica que açò significa, en incomplir un dels punts principals de les bases dels Premis Blocs...

FM: Xe, xe, xe. Em pense que està fent vosté un grà massa de tot açò. Perquè com deia aquell “només eren falses les circumstàncies, l’hora i un o dos noms propis”. Si no ho arribe a dir jo no se n’adona ningú!

P: Veig que els seu cinisme no té límits...

FM: Al meu favor diré que, tot i l’engany, mai he renegat de les meues arrels, almenys en part. Perquè si vaig dir que era de La Pobla Llarga ‒i no de Carrícola, o de Guadassèquies, o de la Llosa de Ranes‒, va ser per la seua doble nacionalitat Comarques Centrals-Ribera. Perquè jo, per damunt de tot, sóc riberenc!

P: Tot això està molt bé, però perquè ha esperat just fins el dia d’abans de l’entrega de premis per confessar-ho? No ho podria haver dit abans?

FM: No sé. L’ego, un altra vegada, supose.

P: Bé, i tenint en compte el mal ocasionat, què creu que hauria de passar-li vosté ara?

FM: Res, no? Açò és com en eixos capítols dels Simpson, en els que algú comet una malesa (com aquell en què Marge saboteja els plats dels seus competidors en un concurs de cuïna). Sempre acaben confessant en l’últim moment, i això provoca que els seus congèneres l’aprecien per eixe motiu fins i tot més que abans. Supose que això és el que passarà, no?

P: Si vosté ho diu...