EL SEBAS (Llombai)

Sebas,fill de la llum i el vent segons ell, tindrà vora 50 anys ja, però corre més que ningú del poble. Sebas camina alçant les punteres a l'aire, molt amunt; les mans sempre darrere l'esquena, creuades, com Obèlix però sense menhir...Parla molt depressa, canta pel carrer...no acudeix a taula i al llit al primer crit, com fem la resta dels mortals..ell menja quan te fam i dorm quan te son, només aleshores...Sebas és considerat el loco del poble, però és el més llest de tots...

Sebas te els sants collons d'acudir al bar a les 6 del matí, al típic bar on tots els homes braus de camp es reunixen per fer-se el carajillo abans d'eixir cap a l'horta amb els tractors, per burlar-se d'ells. "Mira que sou bobos, ahí, alçant-se tots els dies a les 6 del matí, amb el fred que fa...bobos, que esteu bobos, mireu-me a mi...sense pegar un brot i cobrant..jajaja...aleee, a que vos pegue el sol al llom...jajaja..sense fer res i cobrant..."

Sebas diu que te un amic al riu, un cocodril que al crit de "Coco!" ( clar, com li podien dir al pobre cocodril ) acudix i l'ajuda a creuar el riu (que està sec). Ell el crida, se'n puja al llom del rèptil i el porta fins l'altra vora de l'extens riu, per a poder collir les taronges que allí pengen.

Sebas un dia va entrar al bar correguent, tot suat...això era finals del 1999; venia a anunciar la bona nova: "el món s'acaba. M'ho ha dit una serp del riu. Tot açò va a rebentar d'ací poc i només ens salvarem la serp i jo...aneu a morir tots!". Tot açò dit amb la seua pitjor cara (la d'una setmana sense medicar-se), tipo jack nicholson en "el resplandor", vinga el crit. Primer al bar, després per tot el carrer Major, i després a la porta de l'Esglèsia, a l'eixida de misa de 7...les ueles fent-s'ho damunt de por...una risa.

Sebas, que sent certa predilecció pels xiquets, quasi en mata un dia a un d'un susto. S'acosta a la tanca de l'escola...crida un pobre xiquet que jugava solitari massa a prop d'allí: " Vine, xiquet, que et done una cosa...", això amb la seua veu més dolça, i el xiquet que què te que fer...s'acosta...ja veus, si damunt li ha dit que li donara una cosa...El xiquet que s'arrima confiat, i Sebas que de repent l'agafa del coll i l'alça en alt cridant-li a la cara en un atac de fúria " TE VAX A MATAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRR!!!!!"...no hem tornat a saber res d'aquell pobre angelet...alguns diuen que la familia se'n va anar del poble...altres, que si el tenen ingressat en un psiquiàtric des d'aquell dia...el cas és que cada matinada desperta entre crits i suor d'un malson en que Sebas l'ofega a ell i a tota la seua familia...i la veritat és que està agafant-li un poc de mania al seu germà xicotet...

Ara venen les bones...Sebas te amenaçats de mort a varies persones del poble, i els ho repetix a diari: " Paco, te tinc que matar...", "Voro, tu encantat que un dia d'estos te mataré d'una corbellà..." Sempre hi ha gent que s'asusta i crida a la Guàrdia Civil, com les ueles del carrer on viu, però la majoria no li fan cas; un d'eixos és Pepe, el del forn del carrer Major ( que un poc més i tinc que dir d'ell "era"). Anava Sebas pel carrer i Pepe estava traguent trastos de la C-15, que venia del camp...en això que aplega Sebas i li diu: "Pepe, ves jugant que te tinc que matar", i el Pepe este, tot guasó, li allarga l'aixà i li assolta, mentres es gira per seguir descarregant el cotxe, "ala, pren, mata'm ja d'una, que ja me tens fart..." A continuació, allí en la placeta, enfront d'un dels bars més concurrits del poble, es va viure una escena de pel.li de tarantino: Sebas que pren l'aixà i sense pensar-s'ho li abenta aixatà, amb la mala/bona sort que li pega al cotxe; la gent del bar que ho veu i li se'n tiren 3 o 4 a l'esquena intentant inmobilitzar-lo, inclosos la filla de Pepe, que entre crits de "fill de puta, para que el mataràs" i arraps a la cara a Sebas es desespera perque veuen que no poden amb ell. Ve més gent, i tampoc, i aquell vinga el crit com si no estiguera bé (jaja) "DEIXEU-ME QUE EL MATEEEEEEE!!"...un poc més i eixim en Punt de Mira...i Pepe assentat en terra que encara no s'ho creia, els collonets a la gola...

I ara ve la millor, un premi per a tot aquell que no s'haja desesperat encara després de tota esta parrafada...El capítol que va obrir la porta a Sebas per convertir-se en una estrela mediàtica comarcal...Sebas i el gos...
Sebas tenia un gos; es conegueren al riu, cap dels dos tenia familia que els rebera al final del dia i el "flechazo" fou instantani: dos ànimes solitàries unides pel destí. S'enteneren molt prompte, i anaven junts a tots els llocs, tenien llargues converses, s'assentaven junts a taula...eren la parella de l'any. Però tot allò es va truncar el dia que Sebas se'n va eixir de casa a per no se què i es va deixar les claus dins..."FILL DE PUTAAAAAAAAAAAAAAAA, OBRIIIIMMMMM!!!" Les dones del carrer alarmades ixint a vore que passava, algunes a puntet ja d'avisar a la Guardia Civil..."FILL DE PUTA, OBRIIIIIIIIIIIMMM!!"..."Que et passa, Sebastian, això que és eixos crits?" "EL FILL DE PUTA ESTE DEL GOS, QUE M'HE DEIXAT LES CLAUS DINS I NO M'OBRI...OBRIIIIIIIIIIIIIIM, FILL DE PUTA, COM NO M'OBRIGUES TE MATE!" "Xico, però com t'ha d'obrir el pobre gos" "OBRIM FILL DE MALA MARE, OBRIM O TE MATE, ARA QUAN ENTRE VORÀS, TE TINC QUE PENJAR!" I dit i fet: Sebas rebentà la porta en una patà, va entrar, pillà al gos i el penjà al terrat. És que s'ho mereixia, la veritat, mira que no obrir-li...Però Sebas, que és molt amic de l'espectacle, no em va tindre prou ahí,i enmig de tota aquella espiral de bogeria i sang, va eixir al carrer, amb el gos penjat i la llengua fora, vinga el crit amb les dones: "VEGEU A ESTE? POS A VOSATROS VOS TINC QUE FER EL MATEIX!! VOS TINC QUE PENJAR A TOTS!!!...inigualable...