diumenge, 7 de setembre de 2008

UN PET AMB CORFA


- Si no em compres la bufa li dic a ma mare que li fas la cisa.


La criada es queda tota parada; no sap què fer ni què dir. Si li la compra, malament; coneguent la senyoreta, tan agra com és, segur que no li fa gens de gràcia. Però és que si no li la compra... El xic mira la bufa i la mira a ella, amb els braços creuats i el nas arrufat. No l’ha vist mai tan convençut, així que al remat no te més remei que cedir i comprar-li-la.


L’unflen només aplegar a casa. És verda i lluenta; com una oliva però de la grandària d’un baló. El xic està tot pagat, i corre per la casa bufa amunt, bufa avall. Però de sobte, soroll de claus i una porta que s’obri: és l’ama, que torna. Si sa mare se’l troba jugant en compte d’estar fent els deures, li caurà el monyo, així que Carlitos solta la bufa i corre a amagar-se a la seua habitació. La criada, per la seua banda, sap que se la pot carregar per una fabada com aquella, i corre per la casa tota neguitosa sense saber on clavar allò. Finalment, quan la senyora està a puntet de trencar pel corredor i descobrir-la, la criada, en un gest desesperat, entra a la sala de bany, obri la tassa del vàter i deixa caure la bufa dins.


A mitjan matí, a la senyoreta li agafen ganes d’orinar, així que es tanca al bany i s’apona, però quan acaba i es gira per soltar l’aigua, va i es veu una cosa redona i verda surant a la tassa, i tant l’esgarrifa que mana cridar el metge immediatament.


El doctor Salom s’ho mira i s’ho remira. Li pregunta a la dona què va menjar anit per sopar, si li havia passat alguna altra vegada, que on va comprar les carxofes... Furga per ací i per allà... I vosaltres, heu notat alguna molèstia? Però, la criada i el xic callen com a putes. El metge decideix aleshores passar a l’acció i trau unes pinces, amb les que manipula aquella pilota infecta. La toca, la fa rodar, intenta traure-la, i en això, BROUUMMM!!!, la bufa va i explota, per a sorpresa del metge i horror de la dona, que se li llança damunt, mig histèrica:


- Què dimonis era això, doctor?

- No res, dona.

- Com que no res? Si era verd i ha rebentat! I això ho he fet jo, doctor, m’ha eixit a mi, ho tenia jo dins... Ai mare, ai mare, diga-m doctor, per favor, què redimonis era això?


Aleshores el doctor Salom s’incorpora, reuneix tota la serenitat que pot i assolta:


- Estiga’s tranquila, senyora. Això és un pet amb corfa que s’ha tirat vosté, res més...

... des de La Ribera per al món...