dissabte, 25 de juliol de 2009


Mesos de psicòleg i teràpies íntimes. Mesos de buscar sexe en els amics a fi de trobar-se a ella mateixa. I ara, després de veure’s, per primera vegada en molt de temps, guapíssima en una foto en què no va maquillada ni porta cap minifalda amb leggings per a dissimular la grossor de les seues cuixes, ara, seu a la cadira de la seua habitació escoltant “High and dry” i se sent meravellosament feliç mentre canten “you broked another mirror; you're turning into something you are not”, més feliç se sent quan ella mateixa s’arranca a cridar “you will be the one screaming out”.

Ara, ve algú per darrere, i la casa està tan buida que només se la sent a ella i a Radiohead enternint els seus futurs assassins. Ara sent la presència d’un ós al darrere; un ós sense ombra. I quan es gira amb la cadira negra giratòria de potes inútils, l’assassí pren el ganivet com a les pel·lícules, tancant-ne el puny i li’l clava al coll. Ella es queda dient “don't leave me high....” i pren l‘ultima alenada somrient.

2 comentaris:

Carmen ha dit...

Ben narrat. I bona elecció la de la música de Radiohead per ambientar-ho.

La veu del cantant és molt expressiva i suggerent. Eixa cançó que anomenes m'agrada. La meua favorita és Karma police, però també m'agraden des de just passant per la monòtona-robòtica everything in its in right place

Coralet ha dit...

Hola Andrea, m'agrada la història. i la cançó també.

et volia haver escrit abans.
volia també convidar-te al blog que fiu i que he fet privat, però necessite el teu correu. i no el trobe, :),
bé, si vols, deixa un comentari al blog de mmariaenblanc i aixina ja el tinc.

bon estiu!

... des de La Ribera per al món...