BREU DICCIONARI TELEVISIU (1): ¿Sabes más que un niño de primaria?

¿Sabes más que un niño de primaria? 1. prog. Televisió. Programa que emet Antena 3 la nit dels dilluns, presentat per l’etern Ramón Garcia (un tipet tan corrent i insuls com el seu nom) i que te com a objectiu fer-nos creure que els xiquets de hui en dia són molt “listos”, quan tots sabem que és més be al contrari, i que cada vegada són menys autònoms i saben pensar menys per ells mateixa. Al ditxós programeta una colla de xiquets ensinistrats ridiculitza a uns pobres concursants sense dignitat a canvi de dinerets (concursants que, curiosament, solen ser professors, conductors d’autobus escolar o pares, figures a les que els xiquets deurien de guarda-los cert respecte). El funcionament és ben senzill: el concursant haurà de respondre a deu preguntes, pertanyents a diferents camps (matemàtiques, llengua, geometria, música,... astronomia???), que teòricament qualsevol xiquet de primària domina. El concursant, que no ha sigut ni per mirar-se la nit d’abans el llibre de Coneixement del Medi, encara que siga per damunt damunt (als llibres de primària està tot tan mastegaet que segur que amb una llegideta li pegaries una pallissa de por al xiquet i el deixaries plorant), mostra primer a tots la seua poca idea sobre el tema i suporta els enginyosos comentaris (a l’altura dels millors còmics nacionals) del gran Garcia. A continuació deixa que el xiquet que ell mateix ha seleccionat perquè li “ajude” li vacil·le tot el que vulga, per al final acabar utilitzant un dels nombrosos comodins de què disposa, que són els que fan possible que al remat tothom s’emporte un bon pessiguet (fins i tot sense haver-se sabut cap resposta) i que pague la pena el ridícul i el deshonor per a la teua família. Tot acaba amb la major de les humiliacions, quan s’obliga al concursant (supose que per contracte) a mirar a càmera i confessar que, òbviament (perquè els xiquets de primària són els més sabuts, més que un metge o un advocat), NO saben més que un xiquet de primària; moment que a les llars es tradueix en un somriure de satisfacció o de tranquilitat pel futur dels fills i que posposa per a una altra ocasió el debat sobre la necessitat d’una reforma profunda del sistema educatiu.

Certes persones sense ofici ni benefici han volgut desprestigiar als fòrums d’internet aquest magnífic programa d’entreteniment sense pretensions, mostrant una captura de video on segons sembla un dels xiquets portaria a l’orella allò que col·loquialment anomenem un “pinganillo”, fet que descobriria un frau de proporcions bíbliques (no entenc perquè la gent no es manifesta davant del Ministeri o dels estudis d’Antena 3) i que explicaria, entre d’altres, la rapidesa i exactitud amb que els xiquets responen sempre a les preguntes plantejades. Són, sens dubte, gent malintencionada, amb tendència a l’exageració. Si be ho penses, no cal tant. A un programa solen participar tres o quatre concursants, i cadascun d’ells juga una mitjana de cinc o, si m’estires, sis preguntes. Amb tot el que saben aquests xiquets, no crec que els coste molt ensenyar-se de memòria les trenta respostes a les trenta preguntes que els guionistes plantegen a cada emissió...