divendres, 8 de maig de 2009

Per què "el Barato"?

Iaio, per què et diuen "el Barato"?
Resulta, que la constructora d'Alzira tenia deu o dotze animals que eren de la seua propietat, pa' pujar terra i fer faena en els carros.

Entonces, els camps de terra estaven plens d'herba i la sega'en pa' l'hivern, quan plovia, donar de menjar als animals.

Hi havien deu fanecaes d'herba i ningú les volia segar, perquè si valien 10 duros de segar, l'empressa en donava cinc. I ningú volia anar.

I va i m'auelo, qu'era més valent q'un bou, q'un bou! qu'era molt revalent, va dir: jo les segaré. I anà i en tres dies segà les deu fanecaes d'herba.

A l'endemà tot lo món en la placeta: "qui l'ha segat, xe?" "ma' què barato l'han segat".

I, "ma' que barato l'han segat", "ma' que barato", "ma' que barato"...  Barato es quedà.

I d'ahí ve el Barato, de m'auelo.



A la foto, el meu Barato

3 comentaris:

Carmen ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere ha dit...

Osti, doncs no es degueren de quedar molt contents els del poble amb la feta del teu welo, no... :P Al meu poble, "El Barato" era una botiga d'articles de ceràmica i porcellana que va tindre una vida mooooolt dilatada i que era cèlebre per un dia a l'any en què posaven tots els articles a... un duro! de les antigues pessetes...

Jo em conec els malnoms de totes les meues weles i welos, llevat d'un que era de Múrcia, l'home, i es veu que per allà allò o no s'estilava o no ha trascendit...

Àvia materna (i germanes): les Adolfes (desconec el perquè)

Avi matern: el Canano; la història és que en temps del meu vesavi o tataravi es veu que eren llauradors "aburguesats" (jo a penes he arribat a conéixer 2 fanecades de tarongers i moolta misèria i companyia :P), es veu que l'home tenia afició d'anar a caçar, es calçava la canana (cartutxera que es porta cenyida a la cintura)... i així se li va quedar. Em consta que els meus cosins d'Alcàsser encara ostenten el malnom...

Àvia paterna: les Peludes (no em pregunteu perquè... però jo sóc prou "lampinyo" :P)

El que sempre he volgut saber és quin malnom em correspondria a mi per línia hereditària, més en absència de malnom per part d'avi patern (quimeres que es fa un).

Carmen ha dit...

Al meu güelo patern li deien el pintao. De menut son pare va tindre la pigota i es va quedar amb eixe malnom que heretà també ma güelo.

El del meu avi matern, en estos dies que corren, no és massa políticament correcte dir-ho, però el diré: matamoros.

L'origen el desconec i espere que no es corresponga amb el que diu...
Paradoxes de la vida la seua neta, o siga jo, col•labora amb una ONG que versa sobre els inmigrants. Jo, almenys, no he seguit la tradició (ja,ja...)

... des de La Ribera per al món...