Dolors té un problema que li ocupa la pensa, i no és un problema qualsevol. No és que haja perdut les claus de casa, o que se li haja espatllat la rentadora, no. Dolors està malalta de càncer. O depén d’una persona que no la fa ni la farà mai feliç, tant se val. El cas és que aquest problema la rossega per dins fins matar-la. O l’anul·la i la fa pensar que tota la seua vida ha estat una mentida, que més dóna. Per això, tot i que problemes hi ha de molts tipus i que la seua magnitud és sempre relativa, tothom coincideix a qualificar el de Dolors de “problema dels grossos” i veu justificades la seua apatia front a la vida, la tendència al desànim i els atacs freqüents i sobtats d’angoixa.
Un bon dia, però, la quimioteràpia venç el càncer. O es divorcia, es muda de ciutat i coneix un altre home que la respecta i l’aprecia per com ella és. I el seu gran problema desapareix. Llavors Dolors tracta de reconstruir la seua vida i s’atreveix amb la permanent i els tons caoba. O surten tots els diumenges a caminar plegats pel passeig, per exemple.
Però arriba el dilluns i Dolors no recorda on va deixar les claus, i sent que comença a faltar-li l’aire. O la porta de la rentadora no tanca bé i s’ompli d’aigua la cuina, i acaba escridassant-lo sense motius. Dolors no sap què fer i plora; busca els seus ulls. Però ell no la mira. I aleshores pensa que potser tot era més fàcil abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada