57
La xemeneia no tirava; el pare
evocaria aquelles nits de l’horta,
amuntegant, penosament, la llenya
per a la nit famosa de Nadal.
La xemeneia no tirava. El fum
s’amuntegava per tota la casa.
havia fracassat el pare, com
quan anava a caçar, i no caçava.
La xemeneia no tirava. El pare
havia fracassat, altra vegada,
el 24 de desembre de
l’any 35. Sopàrem qualque cosa,
embolcallats amb mantes. Jo tenia
un prunyó en una orella. Tots callàvem.
Recomane tenebres (Obra completa 1)
V
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això d’una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que
[l’escolte
i l’entenc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma,
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.
com t’ho podria agrair, pare.
em recorde.
i tu, dempeus darrere meu.
jo escrivia, assegut a la taula,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo
[havia escrit.
LVIII
pare, us recorde molt.
em dúieu de la mà, m’amostràveu el món,
la vivacitat dels carrers.
tot tenia el seu nom,
no hi havia cap cosa que no tingués un nom
i vós sabíeu tots els noms.
açò que és, pare
això es diu destral i serveix per a fer llenya.
i com dieu fer llenya. és que fa, la llenya.
vull dir que la destral serveix per a tallar les rames
ocioses dels arbres.
ah.
açò es diu un riu, és el tíber.
ben agafat a la barana,
contemplàveu el riu, però no el véieu.
véieu venir probablement l’eneida.
això es diu un rajol
i allò una cadernera.
ho déieu pel seu nom, com si ho diguésseu tot.
jo no entenia res, però m’agradava escoltar-vos,
aquella seguretat amb què déieu: açò és.
no em vaig recordar de vós a grècia.
jo era un jove insolent que s’ho veia tot fet.
Les pedres de l’àmfora (Obra completa 2), Horacianes
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada