dimarts, 7 de setembre de 2010

Tu fores aquell que persevera (Estellés, 2)








63

A tu ningú no et lleva la vergonya.

Des de l’humil racó del teu país,

damunt d’una paraula ‒setrill, cànter‒,

cantes, suportes, com el teuladí,


no ja la nit, ni el vent, sinó el passat,

sinó el futur, i perseveres, flèbil.

La desolació et donava les armes;

i superaves la vergonya amb


una esperança o confiança. Tu

fores aquell que persevera. T’han

assenyalat ‒‹‹aquell››‒ amb el dit brut.


Enmig dels vents i de la nit, esperes.

T’has agafat a unes paraules. Des

d’elles albires un país, el teu.


66

Exiliat, assenyalat, escrius,

aquesta tarda de diumenge, en un

racó del teu país. Veus el país.

Creus en el teu país. Acaricies


a la butxaca unes paraules, ous

el seu dolgut metall antic. Escrius.

Exiliat, adelerat, ja ho saps,

et diuen bord des de la seua trona.


Tenen por. Tenen por. Sols tenen por.

Amuntegaven les precaucions;

demanaven, urgent, una acció.


De tanta por tenien tanta pressa.

Els veus fer i desfer. Calles, escrius.

Tu tens tot el futur a la butxaca.


Recomane tenebres (Obra completa 1)


XVIII

Direu: Pactà! I creureu dir-ho tot.

Bé. Vaig pactar. Apa, feu-me els retrets.

No ho he ocultat. Sabeu que he estat procònsol.


¿Qui no està brut, i brut de cap a peus,

d’aquest merder que dura tant de temps?


¿Qui ha procurat utilitzar, com jo,

aquells mitjans que els càrrecs li oferien

per aclarir el seu passat remot,

el fosc passat, tenebrós, del seu poble;

per ajudar, molt caut, les seues gents?


Direu: Pactà! Que en sou, d’impacients!...


No reconec, en vosaltres, la meua

sang pacient, resignada, a l’aguait,

que, això no obstant, preparava el moment,

el seu futur, decebut tantes voltes!


Jo sóc etrusc, la raça maleïda.


¿Operareu, vosaltres, com els nazis?


Manual de conformitats (Obra completa 3)


vii

direu de mi: retòric, propens a la mollesa, atent a les

[efusions

eròtiques. parlareu de mi menyspreant el meu bri-

[llant llatí.

direu: no ha aportat res, com no siguen certes ameni-

[tats del catre.

però jo us assegure, solemnes fills de mala mare,

[que deixaré

un senyal molt amarg i perdurable en la nostra litera-

[tura: aquell

que clama contra l’excés del poder i deixa

inerme la criatura, sota els turments de l’exili.

aneu a mamar tots!


Versos per a Jackeley (Obra completa 7), Llibre seté: Pòntiques


... des de La Ribera per al món...