De vegades la pau
no és més que por:
por de tu, por de mi,
por dels homes que no volem la nit.
De vegades la pau
no és més que por.
Per camps i ciutats, la por
va fent callar una a una
les veus dels vius i dels morts.
I els homes meitat gest, meitat silenci.
Però no pot ser sempre,
però no és per sempre,
però no serà sempre.
També som vida nosaltres
amb els nostres silencis
i les nostres paraules,
amb les nostres cases fetes
de treball i d'esperances.
Contra la por és la vida,
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por.
*Collage a partir de 3 cançons de Raimon: "Sobre la pau" (1967), "Sobre la por" (1968) i "Contra la por" (1968).
1 comentari:
lle, apalput, gràcies per proposar-me als premis penjoll
m'he enterat allí que també sou de la Pobla Llarga, com pot ser això??
Qui sou?
Identifiqueu-se, però ja!
Publica un comentari a l'entrada