Hui entrevistem al seu moble de contraxapat al sr. Philips, un televisor sense euroconnector.
Fes-t’ho mirar: Estarà content, no? Hem sabut que els seus propietaris, els Llopis, han decidit per fi passar-se a la TDT. Per a un televisor ha de ser un goig, això de poder emetre una cinquantena de canals...
Sr. Philips: Un goig? Vosté que sabrà... Jo el que estic és fart de tot ja. Me cague en la TDT, en l’UHF i en el FMI!
F: Però Sr. Philips!
Sr. P: Ni Sr. Philips ni res. Vosté no sap el que és açò: sóc un aparell desfasat, sent que visc en un temps que no em correspon! Primer va ser el DVD. Com que no tinc euroconnector, van haver de connectar-me’l a través del video; ja sap: del DVD al video amb euroconnector i del video a mi amb cable coaxial. Després vingué la Playstation, que per a que funcionara van haver de comprar un adaptador caríssim que tranformava el senyal de la consola en un canal CH que després havien de sintonitzar... i ara açò. Estic desesperat. Tu saps com veuen els Llopis la TDT? Han comprat un decodificador, que passa el senyal al DVD. Veges tu! Del decodificador al DVD, del DVD al video, i del video a mi. I espera’t que després encara han d’anar a buscar els canals de la TDT al canal del video... i la imatge, clar, no és tan nítida com deuria. Jo agraisc als Llopis la seua estima i tots aquests anys de torcar-me la pols i canviar-me les figuretes del damunt, però crec que ja està be. Estic cansat. Ja no fan El Show de Monleón, ni El Precio Justo, i Nieves Herrero ja no ix per la tele. No vull que seguisquen allargant-me la vida artificialment... Vull morir-me.
F: Però sr. Philips! Què està demanant vosté? L’eutanàsia, o algo paregut?
Sr. P: Eutanàsia? Què collons! Jo el que vull és que em tiren a l’Ecoparc! A cadascú de nosaltres ens ha sigut assignat un temps ací, i crec que el meu ja ha acabat i ja està. Igual que li va passar al Beta, o al Walkman... m’entén?
F: Clar, perfectament. És vosté creient?
Sr. P: Sí. Per això no tinc por a la mort. Estic convençut de que hi ha alguna cosa més enllà, i tinc ganes de reunir-me amb altres companys, com per exemple el radiocassette, al Regne dels Aparells Electrònics Desfasats. Sí, estic preparat.
F: Se n’adona de que amb les seues paraules, potser estiga ferint la sensibilitat dels seus usuaris?
Sr. P: És clar que sí. Sóc conscient d’això i de que el meu abandó suposarà també la fi del video VHS que em mantenia connectat al DVD; connectat a la vida, en definitiva, si és que a açò podem dir-li vida... Molts pensaran de mi que sóc un egoista; tant se val. Estic fart de veritat, i si he aguantat tot aquest temps ha sigut precissament pel video VHS. Però ja no puc més. Açò no és vida, i l’únic que demane és una mort digna. Agraisc als Llopis totes les seues atencions, però és inútil allargar l’agonia. Ells són molt apanyats, sobretot el pare, que és qui em va comprar, i qui sempre troba adaptadors i cables i no li sap mal gastar-se els diners, però no es pot dir el mateix de les noves generacions... Mai oblidaré la mirada del Joanet, el menut, que acaba de prendre la comunió, quan son pare li va dir que no li compraria la Wii per que no trobava adaptador per a mi...
F: Sr, Philips, ha parlat vosté de mort digna. Què seria per a vosté morir dignament?
Sr. P: Per a mi, seria poder emetre durant 24 hores seguides tots aquells programes que els progres dels meus amos no em deixen emetre de normal. Ells són molt de Gabilondo, de documentals, de La 2 Noticias... ja m’entens. Si em deixaren... tinc pensat des de fa un temps el que emetria: pel matí Saber Vivir. Ho enganxaria amb El Programa de Ana Rosa, que alternaria amb Matí, matí. En Canal 9 ho deixaria per vore el Notícies 9, i A la fresca, i l’Oratge, i les dos pel•lis de vaqueros que si no estas atent no te n’adones quan acaba una i quan comença l’altra... Ai, Canal 9, quant que t’he enyore... De vesprada sintonitzaria alguna telenovela coenta, i si és la de Ribera Televisió, que es sent malament i a destemps, millor. O miraria si fan bous. Cap a les cinc degustaria amb delit algun magazine que parlara de Tita Cervera o de la Duquesa de Alba. Després algun concurset, i a les sis... España Directo: vells que rinyen per una quiniela, un reporter a punt de morir ofegat a un poble on hi han hagut inundacions, trucs per que el lavabo et quede més blanc en netejar-lo... ohhh quin goig. El Diario de Patricia, una altra vegada el Notícies 9, i els esports de Cuatro... i per fi... prime time: Gran Hermano o alguna telesèrie feta per a adolescents de la LOGSE, una tertúlia moderada per Cristina Tàrrega o Mira Quién Baila! Continuar amb alguna pel•li de classe B, algun concurset amb xiques que no paren de xarrar i palpar bitllets de 500 euros davant d’una sopa de lletres, els tiradors de cartes de Ribera Televisó, i el porno, i la Teletienda, i...
F: Ja està, no? Ja està! Ens ha quedat clar. I ara que parla de programes, d’imatges. De tot el que ha emés durant aquests anys, amb què es quedaria?
Sr. P: Ufff, no sabria què dir-te... encara que.. sí, ja ho tinc. Sens dubte jo em quede amb la comparecència de l’indòmit Aznar a la comissió que investigava els atemptats de l’11-M, quan ja era ex-president. Veure com treia de polleguera a un tio tan fava com Llamazares és una d’eixes coses per les quals paga la pena haver viscut
F: I per acabar, una curiositat: quin és l’aparell electrònic amb el qual li faria més il•lusió trobar-se, allà a l’Altre Món?
Sr. P: Mmmm, crec amb la Mega Drive 32X.
F: De veritat? Doncs si la veu, salude-la de la meua part, i digue-li que si SEGA ha acabat com ha acabat, fou per la seua culpa.
Sr. P: Molt be. Així ho faré.
Fes-t’ho mirar: Estarà content, no? Hem sabut que els seus propietaris, els Llopis, han decidit per fi passar-se a la TDT. Per a un televisor ha de ser un goig, això de poder emetre una cinquantena de canals...
Sr. Philips: Un goig? Vosté que sabrà... Jo el que estic és fart de tot ja. Me cague en la TDT, en l’UHF i en el FMI!
F: Però Sr. Philips!
Sr. P: Ni Sr. Philips ni res. Vosté no sap el que és açò: sóc un aparell desfasat, sent que visc en un temps que no em correspon! Primer va ser el DVD. Com que no tinc euroconnector, van haver de connectar-me’l a través del video; ja sap: del DVD al video amb euroconnector i del video a mi amb cable coaxial. Després vingué la Playstation, que per a que funcionara van haver de comprar un adaptador caríssim que tranformava el senyal de la consola en un canal CH que després havien de sintonitzar... i ara açò. Estic desesperat. Tu saps com veuen els Llopis la TDT? Han comprat un decodificador, que passa el senyal al DVD. Veges tu! Del decodificador al DVD, del DVD al video, i del video a mi. I espera’t que després encara han d’anar a buscar els canals de la TDT al canal del video... i la imatge, clar, no és tan nítida com deuria. Jo agraisc als Llopis la seua estima i tots aquests anys de torcar-me la pols i canviar-me les figuretes del damunt, però crec que ja està be. Estic cansat. Ja no fan El Show de Monleón, ni El Precio Justo, i Nieves Herrero ja no ix per la tele. No vull que seguisquen allargant-me la vida artificialment... Vull morir-me.
F: Però sr. Philips! Què està demanant vosté? L’eutanàsia, o algo paregut?
Sr. P: Eutanàsia? Què collons! Jo el que vull és que em tiren a l’Ecoparc! A cadascú de nosaltres ens ha sigut assignat un temps ací, i crec que el meu ja ha acabat i ja està. Igual que li va passar al Beta, o al Walkman... m’entén?
F: Clar, perfectament. És vosté creient?
Sr. P: Sí. Per això no tinc por a la mort. Estic convençut de que hi ha alguna cosa més enllà, i tinc ganes de reunir-me amb altres companys, com per exemple el radiocassette, al Regne dels Aparells Electrònics Desfasats. Sí, estic preparat.
F: Se n’adona de que amb les seues paraules, potser estiga ferint la sensibilitat dels seus usuaris?
Sr. P: És clar que sí. Sóc conscient d’això i de que el meu abandó suposarà també la fi del video VHS que em mantenia connectat al DVD; connectat a la vida, en definitiva, si és que a açò podem dir-li vida... Molts pensaran de mi que sóc un egoista; tant se val. Estic fart de veritat, i si he aguantat tot aquest temps ha sigut precissament pel video VHS. Però ja no puc més. Açò no és vida, i l’únic que demane és una mort digna. Agraisc als Llopis totes les seues atencions, però és inútil allargar l’agonia. Ells són molt apanyats, sobretot el pare, que és qui em va comprar, i qui sempre troba adaptadors i cables i no li sap mal gastar-se els diners, però no es pot dir el mateix de les noves generacions... Mai oblidaré la mirada del Joanet, el menut, que acaba de prendre la comunió, quan son pare li va dir que no li compraria la Wii per que no trobava adaptador per a mi...
F: Sr, Philips, ha parlat vosté de mort digna. Què seria per a vosté morir dignament?
Sr. P: Per a mi, seria poder emetre durant 24 hores seguides tots aquells programes que els progres dels meus amos no em deixen emetre de normal. Ells són molt de Gabilondo, de documentals, de La 2 Noticias... ja m’entens. Si em deixaren... tinc pensat des de fa un temps el que emetria: pel matí Saber Vivir. Ho enganxaria amb El Programa de Ana Rosa, que alternaria amb Matí, matí. En Canal 9 ho deixaria per vore el Notícies 9, i A la fresca, i l’Oratge, i les dos pel•lis de vaqueros que si no estas atent no te n’adones quan acaba una i quan comença l’altra... Ai, Canal 9, quant que t’he enyore... De vesprada sintonitzaria alguna telenovela coenta, i si és la de Ribera Televisió, que es sent malament i a destemps, millor. O miraria si fan bous. Cap a les cinc degustaria amb delit algun magazine que parlara de Tita Cervera o de la Duquesa de Alba. Després algun concurset, i a les sis... España Directo: vells que rinyen per una quiniela, un reporter a punt de morir ofegat a un poble on hi han hagut inundacions, trucs per que el lavabo et quede més blanc en netejar-lo... ohhh quin goig. El Diario de Patricia, una altra vegada el Notícies 9, i els esports de Cuatro... i per fi... prime time: Gran Hermano o alguna telesèrie feta per a adolescents de la LOGSE, una tertúlia moderada per Cristina Tàrrega o Mira Quién Baila! Continuar amb alguna pel•li de classe B, algun concurset amb xiques que no paren de xarrar i palpar bitllets de 500 euros davant d’una sopa de lletres, els tiradors de cartes de Ribera Televisó, i el porno, i la Teletienda, i...
F: Ja està, no? Ja està! Ens ha quedat clar. I ara que parla de programes, d’imatges. De tot el que ha emés durant aquests anys, amb què es quedaria?
Sr. P: Ufff, no sabria què dir-te... encara que.. sí, ja ho tinc. Sens dubte jo em quede amb la comparecència de l’indòmit Aznar a la comissió que investigava els atemptats de l’11-M, quan ja era ex-president. Veure com treia de polleguera a un tio tan fava com Llamazares és una d’eixes coses per les quals paga la pena haver viscut
F: I per acabar, una curiositat: quin és l’aparell electrònic amb el qual li faria més il•lusió trobar-se, allà a l’Altre Món?
Sr. P: Mmmm, crec amb la Mega Drive 32X.
F: De veritat? Doncs si la veu, salude-la de la meua part, i digue-li que si SEGA ha acabat com ha acabat, fou per la seua culpa.
Sr. P: Molt be. Així ho faré.
Entrades
6 comentaris:
La programació que demana per a les seues últimes 24 hores és brutal. Jo crec que s'emportaria a més d'una a la tomba el televisor aquest si el fera passar per tal suplici.
Jo l'havera completat en un late night de nivell com el noticiari de Sanchez Drago en Telemadrid, però per a gustos, colors, XD.
M'encanta! M'encanta! M'encanta!
M'ha fet recordar quan era encara un cadell i jugaba al Libro de la selva i al Arcanoid en la consola eixa que pareixía Robocop, crec que li deien Spectrum.
T'has deixat un programa, opine que es la última forma de demostrar que el ser humá és imbècil per naturalesa, no se ni com es diu ni vuic saber-ho.
Estaba pujant l'escala de ma casa quan de sobte hem pare a vore la tele, feia semanes que no hem paraba a vorela pero rápidament vaig recordar perque no volía vorela.
Es verdad que le repugna tener sexo con su marido?
(Pausa per a crear un estúpid ambient de nerviosisme semblant al que vaig sentir abans de cada resposta de Rajoy quan va anar a "Tengo una pregunta para usted")
La tia contesta: SI
(Pausa per a crear un estúpid ambient de nerviosisme semblant al que vaig sentir abans de cada resposta de Rajoy quan va anar a "Tengo una pregunta para usted")
Una veuota: Eso es...VERDAD
I el marit es queda en cara de fava i arrupint les celles mentre la persona amb la que havia firmat que sería la única amb la que pegaría tots els pròxims polvos de la seua vida diu que te asco del seu piu davant de més de 10000 persones.
Rapidament correc l'escala, fugint despavorit cap al cuarto de bany del pis de dalt per a potarla.
Pobre Felip...
M'encantaria visitar el Regne dels Aparells Electrònics Desfasats.... el walkman... el mini-disk... el cassette... els disquetes... el Spectrum... (Ordenadors que funcionaven a cassettes... quines ocurrències!!)
però tranquil, ara tindràs més companys, com ara el modem (pobret, com enyore eixe white-noise que te s'enganxava a l'orella tot el dia)
i d'ací poquet encara en tindràs més (blu-ray... psé... qui li veu futur a això!? eh!?)
Que no tinga por, senyor televisor sense euroconector. Potser el dia de demà algù s'en vaja a València a un piso que no tinga tele i vorà com torna a emanar les seues radiacións als seus xiquets ja crescudets. Vorà com es queda fins les 5 del matí conectada amb la NASA jugant al Contra. Damunt no tindrà que patir per si els deixa cegos, molt probablement ja ho estiguen. Eixa es la jubilació ideal de molts dels televisors casolans, vells i sense euroconector.
Encara els queden programes a emetre.
Oh, sí.
Quin atzar del destí.
Sr. Philips, sap vosté què en ma casa encara li queda un cosí?
No faig broma. Es ben cert el que dic.
No exactament en ma casa si no en la del meu sogre, que viu baix de mí, al primer pis, ens contempla un aparell, Elbe-Licencia Sharp, per més senyes que els 25 anys no acomplirà, perquè és el primer televisor que vaig tindre no més casar-me.
I per què el té el meu sogre i no jo? -es preguntarà.
Res més senzill: perquè el pare de la meua dona ja és molt major i mai s'aclarit amb coses que tingueren massa botons. De fet, en els huit que té l'Elbe per a sintonitzar canals, quasi que ja li'n sobren.
Ah, sí... què estrany trobar-me de cop i volta amb un altre aparell semblant. Vaja per descomptat que este tampoc té euroconnector... ni falta que li fa.
Ara quan arribe la jubilació de la senyal analògica al pobret no li quedarà més remei que anar-se'n per la porta del darrere, com ja molt be s'ha dit ací, cap al ecoparc de cap.
I molt ho sentirà el meu sogre, què tindrà que carregar per força en un altre aparell més modern, amb un comandament ple de botons... I PER AL QUE NO GUANYAREM PER A PILES !!!
Aaaaaah hahahahahaha!!
Aquesta situació es dóna fil per randa a casa dels meus pares, però el millor és que acabe de descobrir que no sóc l'únic que coneix una situació similar; de fet, el que tenen també és un ELBE (licencia Sharp), com comenta el company Tomaset! 25 anys no en tindrà, però 20 segur... Ha patit de tot i ahí s'aguanta, el cabró... Amb el seu maremàgnum d'euroconnectors, del DVD al TDT i d'aquest, al vídeo de l'any de la picor (que ja fa temps que va deixar de reproduir cintes), també marca ELBE (licencia Sharp) si no vaig errat, i d'ahí, per RF, a la tele...
Situació surrealista i inexplicable, ja que, a banda de l'embolic de cables, adaptadors i rodejos que cal per a poder-la fer servir, supose que amb un parell de rebuts de la llum, només pel que gastarà el vídeo encés tot el sant dia, estaria més que amortitzada la compra d'un aparell modern, lleuger, ecològic i AMB EUROCONNECTOR!
Ai, els pares, les persones majors... eixos romàntics involuntaris!
Que fort! QUE FOOOOORT!!
Publica un comentari a l'entrada