L’altre dia Teresa parlava de la seua filla: “Anna és que sent Radio 3.” I l’altra dona que l’escoltava, Blanca, va dissimular que no sabia què era Radio 3 i va sentir un gran deshonor al pensar que a la seua filla li agradaven els Calaitos.
Anna parlava amb Maria, la filla de Maria:
- Què fort, l’altre dia ma mare em va pillar un xivato de maria en l’armari. I saps què em va dir? Que on anava amb tanta quantitat. Va cridar a mon pare i ens vam posar a fumar els tres.
- Uf! Això seria impensable en ma casa... Ma mare em pilla un paquet de tabac i ja em tanca en una clínica de desintoxicació.
- Què fort, l’altre dia ma mare em va pillar un xivato de maria en l’armari. I saps què em va dir? Que on anava amb tanta quantitat. Va cridar a mon pare i ens vam posar a fumar els tres.
- Uf! Això seria impensable en ma casa... Ma mare em pilla un paquet de tabac i ja em tanca en una clínica de desintoxicació.
Anna i Maria van trobar a Marta, filla de Blanca, que passejava amb una camisa estreta de Camela cap al camp de futbol a per les entrades. On vas? Al concert! Molt bé! I després:
- És que no entenc com pot agradar-li eixa música.
- Ja tia! És que no té gust, però clar si s’ajunta amb les amigues del súper on treballa, què vols? Va fer malament de deixar-se els estudis.
- Tia, a ella no li havia anat bé mai...
- Ja tia! És que no té gust, però clar si s’ajunta amb les amigues del súper on treballa, què vols? Va fer malament de deixar-se els estudis.
- Tia, a ella no li havia anat bé mai...
Anna arriba a casa:
- He estat amb Maria i hem vist a Marta. Què fort! Anava a un concert de Camela. Tu creus que és normal?
- Sí, jo he estat amb sa mare a l’hora del cafè i és que són les dos iguals! Per cert Anna, t’he comprat entrades per al concert de Björk a Barcelona, si vols dis-li-ho a Maria i sinó anem tu i jo.
- Oh! gràcies mama!
Maria arriba a sa casa i sa mare li diu:
- T’he comprat entrades per a esta nit per a anar al concert del camp de futbol. Podem anar les dos que mai fem res juntes.
- Mare, jo a això no vaig!
- Ai xica, per què? Marta diu que sí que va, que he vist a Blanca i m’ho ha dit.
- Mare això no val res!
- Mare, jo a això no vaig!
- Ai xica, per què? Marta diu que sí que va, que he vist a Blanca i m’ho ha dit.
- Mare això no val res!
Marta arriba a casa i Blanca li pregunta que què és Radio 3:
- És una emissora de radio, però ahí només fan que posar música en anglés o rareta. A Anna i a Maria els agradava.
- I tu no vols sentir-ho?
- Jo? A mi és que no m’agrada això. Vaig a la dutxa, que entre d’ací mitja hora.
- I tu no vols sentir-ho?
- Jo? A mi és que no m’agrada això. Vaig a la dutxa, que entre d’ací mitja hora.
Anna i sa mare se’n van amb el seu BMW cap a Barcelona.
Marta se’n va del súper al camp de futbol.
I Maria es queda en casa mirant gran hermano a la tele. Quan Anna li toque per a fer-li sentir la cançó que més els agrada, li baixarà la veu, perquè no vol que sàpia que està mirant eixe programa per a gent com Marta.
Dilluns Anna va a una manifestació antiglobalització que sa mare vorà en l’especial que fan a Cuatro. Les dos Maries se n’aniran de compres, i les tranquil•litzarà trobar-se a Blanca i Marta en una tenda inditex.
Dilluns Anna va a una manifestació antiglobalització que sa mare vorà en l’especial que fan a Cuatro. Les dos Maries se n’aniran de compres, i les tranquil•litzarà trobar-se a Blanca i Marta en una tenda inditex.
Anna no sap que Marta ha guanyat la volta a peu de tots els pobles del voltant. Maria no sap que Teresa és compradora compulsiva. Anna no sap que Maria veu gran hermano, ni que té addicció a la lectura. Teresa no sap que la seua filla no s’ha parat en la marihuana. I bla bla bla!
2 comentaris:
Carles veu gran hermano:
-Ie, sabeu que potser que un dels de gran hermano siga un infiltrat del follonero?
Pau odia el gran hermano:
- Mecaguende, el follonero es que és molt bo, s'astaca en tots els alls.
Jordi no sap ni qui és el follonero:
- ...
Clarament, les relacions interpersonals home-home són molt més senzilles, xD.
Aquest escrit hem dona que pensar, a voltes siguem tan hipòcrites...
Inclús entre els 4 o 5 amics amb els que eixim el cap de setmana hi ha coses que no mostrem o diguem per por o per vergonya. Estiguem tranquils per que al fi i al cap aixó forma part de la condició humana.
Home, per a vore gran hermano o sentir camela has de tindre collons, ovaris, valor i tindre a mà una palanca per a morir en cas d'emergencia.
Publica un comentari a l'entrada