dimecres, 23 de desembre de 2009

APALLISSEN UN HOME A QUI LI HAVIA TOCAT LA “GROSSA” DE NADAL PER NEGAR-SE A CELEBRAR-HO COM CAL


APALLISSEN UN HOME A QUI LI HAVIA TOCAT LA “GROSSA” DE NADAL PER NEGAR-SE A CELEBRAR-HO COM CAL

Una conga tingué la culpa


Juli Verd – Benimuix, 23/12/2009


Els fets tingueren lloc ahir al matí. J.P.S., de 53 anys i veí de Benimuix, s’assabentava a través de la ràdio de que el seu número el 78294 havia estat agraciat amb el primer premi de la loteria de Nadal. Dos hores després i un cop calmada l’excitació inicial, J.P.S baixava al carrer i es dirigia a l’administració de loteria número 1 de Benimuix, on vora un centenar de persones entre veïns, periodistes i curiosos, atrets per la notícia, aguardaven l’arribada dels afortunats.


Segons ha declarat la víctima, un cop allí i després de felicitar-lo i de formular-li les preguntes de rigor, uns periodistes de canal POU li oferiren un barret de cartró, una botella de cava i uns gots de plàstic. La idea era enregistrar unes imatges per al telenotícies del migdia, en què el premiat, ajudat per aquests jovials elements, mostrara la seua alegria. “A mi la proposta no em féu gens de gràcia. Em repugna el circ d’emocions gratuïtes en què s’ha convertit el món. No suporte la totalment innecessària exhibició pública d’emocions a la que estem exposats a diari, i menys encara que es mercadetge amb això ha explicat l’home. Ara, açò era diferent... Estava content de veritat; així que encara que de mala gana, vaig descorxar el cava i el vaig repartir entre els assistents mentres mirava a càmera i mostrava el dècim. Malgrat tot, sembla que no fou suficient”.


Fonts presencials asseguren que a continuació els mateixos periodistes començaren a repartir més barrets de cartró entre els assistents, i garnaldes, i espanta-sogres. “Em digueren si podia fer el favor de semblar més content. I després, que si m’importaria ballar una conga amb el públic per que les imatges resultaren més simpàtiques. Però a mi això ja em va semblar massa. Crec que ningú te dret a dir-me quan i com he de mostrar els meus sentiments, així que m’hi vaig negar en redó i els vaig dir que em deixaren estar. Però en compte d’això m’embolicaren una garnalda daurada al coll i em llançaren contra el públic, tot cridant cooooonga! Aleshores una dona grossa i vella a qui no havia vist en la vida m’agafà per la cintura i es ficà a ballar, a tocar-me. Fou horrible...”


No contents amb açò, els periodistes, front a la seua reiterada negativa a participar en tan popular ball, començaren a increpar durament al propietari del número premiat. “Els torní a dir que no i els vaig proposar que agafaren les imatges de l’any passat; total, sempre són iguals i ningú no notaria res... Però va ser pitjor. Un d’ells, enfurit, em va embotir un espanta-sogres de l’endret a la boca i l’altre es va posar a cridar que com gosava, que això seria alterar la realitat, que estava negant a molta gent el dret a la informació i ofenent a tota una professió. Després, adreçant-se al públic assistent, m’acusaren de frívol i de faltar-li el respecte a tots aquells que havien resultat menys agraciats que jo”.


Un dels no-premiats, ahir al matí. -FM-


Aquestes paraules, sembla, acabaren per encendre els ànims d’alguns individus del públic que, indignats amb l’actitud del premiat, començaren a insultar-lo. “No m’ho podia creure. La gent mamprengué a espentar-me i a cridar que no em mereixia el premi. Una dona major s’acostà i em digué que era un desagraït, i que ja que em donava el mateix, que repartira el premi entre els assistents, que això era que no em feien falta els diners. Aleshores tothom començà a bramar i algú es llançà damunt meu amb la intenció de furtar-me el dècim. Després vaig sentir un colp al cap i vaig caure. L’últim que recorde és un fort dolor a les costelles i la gent escridassant-me més i més”.


A hores d’ara l’agredit es recupera favorablement de les seues ferides a l’Hospital de la Ribera, on s’espera que li donen l’alta al llarg d’aquesta mateixa setmana. Mentrestant, la Policia continúa buscant els periodistes dos homes de mitjana edat; un d’ells amb algun tipus de minusvalidesa que li dificultava la pronúncia de les vocals obertes, als quals s’acusa d’un delicte de desordre públic, incitació al ridícul i homicidi en grau de temptativa.


Per la seua banda, J.P.S. ha volgut aprofitar les pàgines d’aquest diari per demanar disculpes: “Entenc que són temps difícils, per la crisi i tot això, i que hauria de considerar-me un afortunat. Per això m’agradaria demanar perdó a totes aquelles persones que s’hagen pogut sentir ofeses amb la meua actitud. És més, m’agradaria rescabalar la meua falta, així que, quan estiga totalment recuperat, promet atendre a tots els mitjans. Concediré entrevistes, brindaré i ballaré la conga o un tango si és menester. Ara, quan acabe que es preparen, perquè amb els diners de la “Grossa” pense comprar el poble sencer, assolar-lo i fer-me contruir un parc d’atraccions per a mi sol, amb cavallets i tot. Ho jure”.


1 comentari:

Neandertal Total ha dit...

La realitat, com quasi sempre, supera la ficció. Cada dia que passa veig més clar que la majoria encara no han abandonat les cavernes paleolítiques.
Salut i bon humor.

... des de La Ribera per al món...