Entrevistes impossibles (IV): La màquina de café Nespresso

Hui entrevistem a la seua tenda del carrer Colón de València al regal estrela d’estos Nadals: Essenza, una màquina de café Nespresso.

Fes-t’ho mirar: Bon dia, senyora Essenza. Estarà contenta, no? Mire com te la tenda, plena de gom a gom. I al carrer...

Essenza: Perdone, ha dit “tenda”? Voldrà dir boutique...

FM: Ai sí, butic, te raó, disculpe. Un és que no està acostumat a estos ambients tan refinats...

Essenza: Tranquil, no és culpa seua. Això agafa i se’n ve un parell de voltes, es deixa seduir per la Nespresso experience i eix vosté d’ací a punt per anar a prendre bombons amb la Preysler.

FM: Ho diu de veritat?

Essenza: No.

FM: Be. Li deia que al carrer la cua arriba fins a El Corte Inglés. Tothom està boig per assaborir un Vivalto, un Volluto, un Rosabaya. Les màquines de café com vosté són el producte més sol·licitat d’estos Nadals. Tot un èxit comercial, no creu?

Essenza: Sí, la veritat és que sí, que amb la tonteria ens estem fent d’or. Qui ho anava a dir...

FM: Vol dir que no s’ho esperàven?

Essenza: Be, no és això exactament...

FM: D’acord, aleshores digam: A què creu que es deu aquest èxit, això que al món empresarial ja es coneix com el miracle Nespresso? A les formes seductorament avantguardistes de les cafeteres? A la bellesa dels espais de venda, mescla de joieria i boutique d’Armani? A la delitosa experiència sensorial que ens ofereix el producte? A George Clooney? A què?

Essenza: A George Clooney, diu. De veritat vol saber-ho?

FM: Sí, és clar. A això he vingut, precissament...

Essenza: Be, vosté ho ha volgut: L’èxit de Nespresso es deu a l’idiotisme de la gent, bàsicament...

FM: Com? Perdone?

Essenza: Que sí, que us enganyem com als caragols. Si va ser tot una porfia... Diguerem “A vore qui ven més estos Nadals amb la primera burrada que se’ns ocórrega”. I ací em tens. S’apel·la un poc a les emocions, s’embolcalla tot d’una certa atmòsfera d’exclusivitat i distinció, se li col·loca a l’invent un nom en italià i res, ja tenim la dosi necessària d’hedonisme i sensualitat que aquesta societat buida i decadent reclama. El resultat ja el veus: gent fent cua una hora per comprar café. Café, senyors! Dóna igual que estiguem atravessant una crisi que que no; ho hem tornat a fer. Us hem creat una altra falsa necessitat, igual de prescindible que totes les anteriors, i se l’heu tornat a empassar.

FM: Ja... I vol dir que George Clooney no ha tingut res a veure amb tot açò?

Essenza: George Clooney? Mira, et diré una cosa: el resultat haguera sigut exactament el mateix, haguerem contractat a George Clooney o a don Pimpón. El que passa és que hui per hui encara hem de dissimular un poquet; gastar-nos els xavos en alguna celebritie, montar quatre tendes amb mobles cars i dependents vestits d’etiqueta... no podem fer-ho tan descarat. Encara que... paciència, perquè al pas que anem arribarà el dia que podrem vendre-vos absolutament qualsevol merda. Damunt ho farem riguent-nos en la vostra puta cara, i vosaltres ni se n’adonareu, és més, encara ens donareu les gràcies...

FM: Ehh... be. Després d’aquesta bofetada, la veritat, no se com continuar amb l’entrevista...

Essenza: Pregunta’m sobre algún tema d’actualitat, que sempre queda be...

FM: Mmmm, d’acord. Allà va: què opina vosté sobre el retràs de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya?

Essenza: Ui, a mi perfecte! Si per mi fóra, encara ho allargaria més. Això genera nerviosisme en molta gent; i ja se sap que quan la gent està nerviosa prén més café...

FM: Mmm... ja. I respecte al cas Gürtel: creu que el desgast al qual ha estat sotmés el president Camps al llarg dels últims mesos afectarà electoralment el PP de cara a les autonòmiques de 2011?

Essenza: Doncs la veritat és que ni m’he parat a pensar-ho. El que sí se és que des de que El País ha deixat de traure’l en portada s’ha registrat una caiguda en el consum de café a la zona... I això no m’agrada.

FM: Be. Crec que aquesta entrevista ja no hi ha per on agafar-la, així que li faré una última pregunta i conclourem.

Essenza: Com vosté vulga. Una llàstima, per cert. Començava a divertir-me.

FM: Jugar-se-la i triomfar com ho han fet enguany te el seu mèrit, ara, allò difícil és mantindre’s. Què em diu dels propers Nadals? Treballen ja en algún producte amb el qual tornar a captivar-nos?

Essenza: I tant que sí. Vist l’èxit de Nespresso, com ja li he dit, hem perdut la vergonya, així que per a l’any vinent tenim preparades dues autèntiques bombes: Klepsydra, un rellotge de peu estil anglés amb connexió Bluetooth que a les hores, en compte de campanades, reprodueix politonos que et podràs baixar per sms; i els Rotuladores mágicos, uns rotuladors blancs que alteren el color d’allò que pintes amb uns altres rotuladors, que tenen la caputxeta no del color que els pertoca, sinò del color que es quedaran quan els alteres amb el rotulador màgic...

FM: Escolte, però això dels rotuladors ja ho van inventar fa temps, no?

Essenza: Ah, sí? Doncs els canviem el nom i ja està. Què li sembla Magic Pen?

FM: Sona be.

Essenza: Ja ho crec que sí. Ja vorà. Anem a petar-ho.