Hereus del fum

Conjunt format per les persones que a principis del segle XXI “s’agruparen individualment” per a criticar l’herència rebuda dels seus majors.

Segons alguns escrits que van deixar repartits per blocs personals (o compartits per un nombre menut de participants), aquestes persones sentien una frustració quasi diària a partir d’un moment concret de la seua vida en que s’adonaven del seu pas cap al que alguns anomenaren “l’eix còsmic”.

Els seguidors d’aquest moviment, hui en dia anomenats “hereus del fum”, asseguraven que, des d’aquell eix còsmic, tenien la capacitat de ser objectius, crítics i de veure relacions entre fets considerats oposats per la resta dels seus contemporanis, des de la gent més inculta fins a reconeguts científics.

Els hereus del fum consideraven que els seus avantpassats més directes (pares i avis), havien abastit el grau màxim d’egoisme al que havia arribat la humanitat al llarg de la seua trajectòria al planeta i que calia tornar arrere. Segons la seua manera d’entendre la vida, les generacions immediatament anteriors els havien anul·lat la capacitat de discernir entre el bé i el mal, els havien impedit tindre una opinió pròpia, havien minvat la capacitat d’empatitzar amb altres éssers humans; havien omplit el món d’ones que distraurien la seua capacitat per a trobar la bondat en cada persona, havien renunciat a un estat que anomenaven “silenci”, a la “paciència”, a la “bellesa”, i a tantes altres coses que, tot i tindre-les a l’abast teòricament, no arribarien a aconseguir per imposició del que anomenaren anti-normes socials, en contraposició amb les normes socials que ells trobaven a faltar.

Amb el pas dels anys, davant el poc èxit dels seus escrits disseminats per internet, uns assumiren l’ordre impossat, altres caigueren en sectes anarco-involucionistes o es transformaren al moviment emo, i uns altres decidiren fugir junts a alguns pobles deshabitats. Aquests últims van morir davant la incapacitat de conrear cap aliment. Simplement no sabien d’on venia el menjar que fins aleshores havien consumit.

Es comenta que una tribu del tercer món es va fer càrrec d’alguns dels fills d’aquells hereus del fum, però açò no ha sigut confirmat degut a la ben sabuda impossibilitat d’enraonar amb salvatges.