dijous, 4 de febrer del 2010

La irrepetible unicitat del jo (3/3)

LA BELLESA*

(…)

Què significa la bellesa des d’un punt de vista matemàtic? La bellesa significa que l’exemplar s’assembla el màxim al prototip original. Imaginem que introduirem a l’ordinador les mesures màximes i mínimes de totes les parts del cos: el nas, entre tres i set centímetres de llarg; el front, entre tres i huit centímetres d’alt;... Un home lleig té el front de huit centímetres d’alt i el nas de només tres centímetres de llarg. Lletjor: poètic capritx de la casualitat. En el cas d’un home bell, el joc de els casualitats va escollir el promedi de totes les dimensions. Bellesa: apoètica mitjana. En la bellesa, més encara que en la lletjor, es manifesta la no-propietat, la impersonalitat del rostre. L’home bell veu en el seu rostre el pla tècnic original que va projectar el dissenyador del prototip, i difícilment pot creure que allò que veu siga un “jo” original seu.


*Lliure traducció apalpúdica a partir d'un fragment de La inmortalidad, de Milan Kundera

(I ja em deixe de kunderisme per una temporada, ho promet)


... des de La Ribera per al món...